Navegant per internet vaig veure un pastís que em va encantar, i és que la meva petita perdició són els isards! Mentre pensava quin pastís podia fer per celebrar els 14 anys del Pol, vaig topar amb aquest i ho vaig tenir clar! I a més el podia fer de xocolata que és la seva perdició.
No tots els pastissos són fàcils de fer, i més que jo els faig a la primera... mai faig pràctiques abans perquè no tinc temps i perquè no m'agrada repetir... A la imatge superior podeu veure que quan el cacau tocava amb la crema de xocolata canviava de color i jo vaig tremolar perquè el canvi va ser molt lent i pensava que quedaria lleig. En el resultat final podeu veure que no, que finalment l'isard es va humitejar uniformement i va quedar perfecte.
Feliços 14, Pol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada